Per al febrer, nova lectura

El 23 de febrer ens trobarem de nou per comentar la novel·la El projecte Rosie de Graeme Simsion.

   L'autor

Graeme Simsion va néixer a Nova Zelanda, acualment viu a Melbourne. Va obtenir un gran èxit com a informàtic, però el 1999 va vendre la seva empresa i es va dedicar a escriure.
 
Ha publicat narracions breus, obres de teatre i ha produït alguns curts a partir de guions propis. 

Concebuda originalment com a guió cinematogràfic, El projecte Rosie, primera novel·la de Simsion, es va convertir en tot un fenòmen de vendes a Austràlia, fins i tot abans de ser publicada ja va obtenir el premi Victorian Premier’s Unpublished Manuscript Award (Premi al Manuscrit No Publicat). La novel·la ha estat traduïda a més de trenta idiomes.

                                                         Resum:

El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui. El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d’Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual. La Rosie és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar.

El Jardín de bronce

Francament ha estat una lectura interessant. Feia respecte les prop de 600 pàgines, però cal reconèixer que només començar sorprèn i et posa en situació a les dues primeres línies:

• Hoy, en el barranco, sucedió algo terrible.
• Tuve que matar a papá

Aquest començament ja obre les expectatives. Aquests tipus de sentències es repeteixen en diferents moment de la lectura, cosa que permet mantenir l'atenció a l'espera de successos tenebrosos.

L'ofici de guionista de l'autor queda reflectit en l'obra, francament dóna per fer-ne una pel·lícula de suspens. És una lectura que guanya consistència a mesura que vas llegint. La diversitat de personatges, amb dualitat de noms, fa que en certs moments et perdis. També cal insistir en la detallada descripció que fa de la ciutat de Buenos Aires, especialment els seus carrers, fet que entorpeix una mica el ritme de lectura. 

Per altra part, la trama està molt ben pensada i plantejada, doncs d'entrada presenta el segrest d'una nena i la seva cangur com un succés comparable a fets reals, però que a mesura que es desenvolupa la història es manté el suspens fins arribar a un final inesperat. 

Una lectura molt recomanable!!!