El Jardín de bronce

Francament ha estat una lectura interessant. Feia respecte les prop de 600 pàgines, però cal reconèixer que només començar sorprèn i et posa en situació a les dues primeres línies:

• Hoy, en el barranco, sucedió algo terrible.
• Tuve que matar a papá

Aquest començament ja obre les expectatives. Aquests tipus de sentències es repeteixen en diferents moment de la lectura, cosa que permet mantenir l'atenció a l'espera de successos tenebrosos.

L'ofici de guionista de l'autor queda reflectit en l'obra, francament dóna per fer-ne una pel·lícula de suspens. És una lectura que guanya consistència a mesura que vas llegint. La diversitat de personatges, amb dualitat de noms, fa que en certs moments et perdis. També cal insistir en la detallada descripció que fa de la ciutat de Buenos Aires, especialment els seus carrers, fet que entorpeix una mica el ritme de lectura. 

Per altra part, la trama està molt ben pensada i plantejada, doncs d'entrada presenta el segrest d'una nena i la seva cangur com un succés comparable a fets reals, però que a mesura que es desenvolupa la història es manté el suspens fins arribar a un final inesperat. 

Una lectura molt recomanable!!!