S'acaba el novembre i ens acostem a les festes de Nadal. Abans però, la darrera setmana de novembre, una bona part dels membres de les tertúlies vam tenir ocasió d'assistir a la representacíó d'Adreça desconeguda, de Kressmann Taylor, a Sant Cugat del Vallès, en una trobada de biblioteques organitzada per la Diputació de Barcelona. En finalitzar la representació, el públic assistent va poder intercanviar opinions amb els actors, Lluís Homar i Eduard Fernández, i fer-los algunes preguntes sobre què representa posar-se a la pell dels personatges que representen.
L'endemà de quedar embadalits amb la gran actuació d'Homar i Fernández, ens vam trobar a la Bibliteca dels Monjos per comentar el llibre del mes, Mentira, d'Enrique de Hériz, que va ser ben rebut per la majoria dels assitents, que en van fer interessants comentaris.
La pròxima trobada tindrà lloc al gener, en una sessió en què rebrem l'autor local Antonio Hidalgo que ens presentarà la seva nova novel·la. Fins aleshores, que passeu unes bones festes!
En el desè aniversari de la mort del poeta català Miquel Martí i Pol, la Bibliteca dels Monjos va fer una lectura poètica en diferents llengües. Hi van participar usuaris de la biblioteca de procedències diverses com a mostra de l'obra del poeta, s'ha traduït a més de 15 llengües. A més, vam escoltar una poesia de Sandra D. Roig escrita per a l'ocasió, que compartim aquí amb tots vosaltres.
POEMA EPISTOLAR A MIQUEL MARTÍ I POL
17 d’octubre
Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos.
Estimat Miquel.
Quan et penso, afloren colònies tèxtils.
Deu ser per la finestra per la que albiraves el món.
Passats deu anys, diré...
Que l’àrtic s’enfonsa i es desglaça
els estius són més despullats
I els hiverns es calcen empeltats de llana.
Ens degota el llenguatge
i ens minven les lluites.
Miquel, vivim un canvi climàtic social:
els de dalt s’enlairen com coets
i la resta som sediment i substrat
d’una terra que voldria ser esquerdada.
Ens arriben les mans tremoloses al cap del mes
i s’escurcen els somriures a dia dos de mesada.
Qui ho havia de dir Miquel!
tu que has vist miríades de treballadors
i viscut la vida de les fàbriques.
A nosaltres ens abandonen
cecs, dins un túnel del temps
tot reculant a un ritme vertiginós
i d’esquenes.
Fes-me un espai entre els núvols
Voldria sentir l’alè del teu vers
podríem compartir la captivitat
de la paraula que ens habita
i qui sap...
si encara el vent sospiraria
els ocres de l’amor que mai és.
Sandra D. Roig.
Aquest va ser un dels nombrosíssims actes que s'han anat fent al llarg de l'any a tot Catalunya en memòria del poeta de Roda de Ter, i que van tenir el punt àlgid ahir, 11 de novembre, dia de la mort del poeta, entre els quals es va celebrar un homenatge al Teatre Victòria de Barcelona amb la presència de Lluís Llach, Josep Maria Pou o Emma Vilarassau, entre molts altres, que van participar en un acte organitzat per la Fundació Esclerosi Múltiple i l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol.
El dijous 24 d'octubre vam començar el ritme normal de les tertúlies amb La lluvia antes de caer, una novel·la original que crida l'atenció per la seva estructura i la narració, encara que sembli dir poca cosa, podem dir que per a la majoria dels assistens va ser una "novel·la diferent".
La propera trobada és el dia 28 de novembre i parlarem sobre Mentira, d'Enrique de Hériz, un autor nascut a Barcelona el 1964. Va estudiar Filologia Hispànica. El 1994 va publicar la seva primera novel·la. Des de molt jove va treballar en el món editorial, on va arribar a ser director editorial d’diciones B, càrrec que va intentar combinar amb l’escriptura de novel·les. Finalment, va deixar la feina per dedicar-se a la seva vocació. Amb la seva primera novel·la, El día menos pensado (Ediciones B, 1994), va obtenir un impressionant èxit de crítica, que el va confirmar posteriorment com a autor amb l’acollida que va tenir Historia del desorden (Seix Barral, 2000). El 2003 va aconseguir el premi UNED de narrativa breu amb Sorda, pero ruidosa. Ha treballat de traductor i editor. Amb l’obra Mentira va guanyar el V Premi Llibreter 2004.
Tot i que el grup de tertúlia d'adults mantindrem aquest blog en funcionament, des de principis de curs també hi ha en funcionament el bloc de la biblioteca on s'hi inclou informació dels dos clubs de lectura i del racó de l'artista. Us convidem a visitar-lo: http://bibliotecaelsmonjos.blogspot.com.es/.
Encara que no hàgim donat senyals de vida al blog fins ara, ja fa uns quants dies que hem tornat a la normalitat de les tertúlies. Després de la presentació i actualització d'informacions diverses de finals del mes de setembre, el passat 24 d'octubre ens vam trobar per parlar de la primera novel·la que hem llegit aquest curs. Es tracta de La lluvia antes de caer, que va despertar opinions diverses entre els participants en la tertúlia, majoritàriament favorables a un tipus de novel·la construïda d'una manera poc habitual i molt original.
La pròxima trobada serà el dia 28 de novembre a les set del vespre, com sempre, per comentar la novel·la Mentira, d'Enrique de Hériz. Us hi esperem!!!
Finalment s'ha acabat el curs de tertúlies i ho vam fer el 14 de juny a Vilanova i la Geltrú amb la 2a Trobada de Clubs de Lectura del Penedès i el Garraf. Vam poder passar una estona agradable comentant les diferents obres que hem llegit de la Mercè Foradada amb l'autora mateixa, que va respondre molt amablement i amb sentit de l'humor les preguntes que havíem preparat els diferents clubs.
Us deixem una petita mostra de fotos de record.
Bé, només us volem recordar que després d'un temps de descans de la nostra rutina mensual de trobar-nos, esperem retrobar-vos a partir del dijous 26 de setembre a la Biblioteca per començar el nou curs amb energies renovades!
Esperant que arribi el moment de la nostra cita mensual per comentar un llibre, en aquest cas Donde nadie te encuentre, d'Alicia Giménez Bartlett, ens trobarem el proper dissabte, dia 11 de maig, al matí per fer una tertúlia intergeneracional sobre les nostres lectures de joventut. Us hi esperem, no hi falteu!!!!
Pel que fa a l'última trobada vam tenir la visita de l'Imma dels Nostres clubs, que va prendre nota dels comentaris sobre el llibre de Mercè Foradada. Si voleu consultar el que vam dir o el que han dit els altres clubs de lectura sobre les diferents obres de l'autora vilanovina, visiteu la pàgina http://elsnostresclubs.wordpress.com/.
Demà dilluns a les 23.30 h, el programa Àgora conduït per Xavier Bosch, ofereix l'Especial Salvador Espriu, en què repassarà la figura i l'obra de Salvador Espriu. Amb motiu de l'Any Espriu, la vigília de Sant Jordi l'Àgora vol aprofundir en la figura del gran poeta de les lletres catalanes. Ho farà entrevistant Agustí Pons, autor de la biografia Espriu transparent, i recordant els millors moments de l'entrevista d'Espinàs a Espriu a TV3.
D'altra banda, us recordem que aquest dijous, dia 25 d'abril, a les set del vespre ens trobarem per parlar de la novel·la de Mercè Foradada En el prestatge, autora convidada de la trobada de clubs del juny. Us hi esperem!
L'escriptor, humanista i economista José Luis Sampedro va morir dilluns a la matinada als 96 anys d'edat, segons va anunciar ahir al migdia la seva família. Per exprés desig de l'autor, la notícia s'ha conegut un dia després perquè volia "marxar de manera senzilla i sense publicitat", segons ha manifestat la seva viuda Olga Lucas, amb qui va contraure matrimoni el 2003. Sampedro ha estat incinerat aquest matí al cementiri de La Almudena en la més estricta intimitat.
Nascut a Barcelona el 1917 encara que només hi va viure un any, Sampedro s'ha distingit tota la vida per una trajectòria d'àmplia panoràmica vinculat a l'economia, a l'àmbit universitari i en les últimes dècades amb total dedicació a la literatura, amb supervendes com les novel·les La sonrisa etrusca i La vieja sirena. Membre de la Real Academia Española des del 1990, el 2011 va rebre el Premio Nacional de les Letras Españolas.
Va mantenir sempre una postura humanista crítica amb la decadència moral d'Occident i les brutalitats del capitalisme més liberal. Així, per exemple, va publicar el 2011 el pròleg de l'edició espanyola d'Indigneu-vos, de Stéphane Hessel.
També podeu llegir una entrevista que se li va fer el juliol del 2006: "Sóc un immigrant de la Segona República", o bé recordar la que va reemetre TV3 del programa Singulars.
"És un d'aquells homes que han arribat a ser savi, i cadascuna de les coses que diu és una autèntica lliçó de vida. És José Luis Sampedro, catedràtic d'Estructura Econòmica i d'Ètica. I també escriptor i humanista, i membre de la Real Academia Española de la Lengua. Als 93 anys conserva intactes la curiositat i l'energia intel·lectual. Crític amb el capitalisme i la globalització, diu que vivim en un sistema irracional abocat a la barbàrie. Tot i això, continua creient en l'ésser humà i diu que les persones són, en general, millors que el sistema capitalista, "ferotge", segons ell, en què vivim. Amb ell parlem de la crisi de valors que ens envolta, d'economia, d'educació, si és sostenible el nostre model de desenvolupament. Sempre diu el que pensa i, per ell, saviesa vol dir menysprear el poder i els diners."
A l'última tertúlia vam poder mantenir una encesa discussió sobre els temps actuals, tan difícils, que estem vivint. En el seu llibre Petros Màrkaris retrata la situació de Grècia, que cada vegada més ens obre els ulls davant de la nostra. Sabem que no hi ha cap país igual que cap altre, però les notícies que van apareixent cada dia als mitjans de comunicació i la realitat de cada dia, amb l'augment de l'atur i les dificultats econòmiques de moltíssimes famílies, ens desperta un gran sentiment d'indigació i també d'impotència. Tot això es va fer ben evident en la tertúlia sobre el llibre Amb l'aigua fins al coll, un títol molt eloqüent!
D'altra banda, el 25 d'abril us esperem per participar en la tertúlia sobre la primera novel·la de Mercè Foradada, En el prestatge. L'autora vilanovina és l'escollida per a la trobada de clubs que es farà al juny a Vilanova i la Geltrú. Més informació a la pàgina dels nostres clubs, on també trobareu una entrevista a l'autora, en relació amb un altre dels seus llibres, Bruixes.
Notícia apareguda avui (divendres 1 de febrer a EL PERIÓDICO).
L'escriptora i periodista repassa una amistat a partir de 50 anys de nits de Sant Joan a 'L'estiu que comença'
ERNEST ALÓS / Barcelona
La graella de novel·les guanyadores dels premis literaris en català de la temporada pre-Sant Jordi ja està completa: l'escriptora i periodista Sílvia Soler ha guanyat el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, atorgat per Planeta, amb la novel·la L'estiu que comença, que relata la vida d'un home i una dona nascuts el 1961 al llarg de les revetlles de Sant Joan que comparteixen al llarg de tota la seva vida. El llibre sortirà a la venda el 7 de març vinent.
"He escrit el tipus de novel·la que m'agrada llegir, on no passen gaires coses i al mateix temps passa tot, com a la vida", ha explicat l'autora. No obstant, encara que tot sembli plàcid, el propòsit de l'autora és envoltar la novel·la del clima d'"optimisme" propi de l'inici de l'estiu i l'entorn (un imaginari poble de la costa, que podria estar al Maresme o la Selva) tingui un paisatge "suau i sense res d'espectacular", una tragèdia familiar compartida està també darrere de la trama de la novel·la.
Els dos protagonistes de la novel·la, Júlia Reig i Andreu Balart, estan predestinats a ser amics des que les seves mares, amigues íntimes, queden embarassades simultàniament. La seva relació es manté al llarg dels anys, gràcies a la tradició de les dues famílies de trobar-se cada nit de Sant Joan i acabar la festa amb un brindis per l'estiu que comença, anècdota de la qual sorgeix el títol de la novel·la.
El Ramon Llull, publicat des de la seva creació fa 33 anys per Planeta, ha estat finançat els últims anys, successivament, pel Govern d'Andorra, la Fundació Ramon Llull i l'Institut Ramon Llull. A partir d'aquesta edició, a causa de la retallada de la despesa de les institucions públiques, la dotació del premi, que ha passat de 90.000 a 60.000 euros, va a càrrec del grup de l'editor José Manuel Lara. Després d'aquesta retallada, el Llull ja no és el premi literari en català mén ben dotat, i veu equiparada la seva dotació a la del Sant Jordi, concedit per Òmnium Cultural i el Grup 62.
Ara ja fa uns quants dies, era l'any passat!, que ens va visitar l'escriptora afganesa Nadia Ghulam, que juntament amb Agnès Rotger, va escriure El secret del meu turbant. En el llibre la protagonista, la Nadia, ens narra les vicissituds de la seva experiència a l'Afganistan dels talibans. Però la visió des de la qual seguim la seva vida, sorprenentment, no és tan negativa i deseperançadora com ens podria semblar, segurament gràcies als moments alegres de la seva infància i adolescència, que també n'hi podem trobar. Aquesta visió de la realitat, que no resulta tan punyent com ens pot semblar des d'Occident, també ens la va transmetre la Nadia Ghulam en l'estona que vam poder compartir amb ella a la Biblioteca. Va ser una conversa molt interessant i clarificadora d'algunes coses que des de la nostra percepció occidental a vegades no comprenem com es viu des d'allà.
Després de la transcendència i seriositat d'aquesta obra i la visita de l'autora, el proper dia 31 de gener a les 7 del vespre ens tornarem a trobar en la nostra cita habitual per comentar una obra molt més distesa i menys seriosa com és Una família fora de sèrie, de Sílvia Soler. No hi falteu! Ah, i bon any 2013!!!!
.JPG)
.JPG)
.JPG)
